La tecnologia CNC es va originar a partir de les necessitats de la indústria aeroespacial. A finals de la dècada de 1940, una companyia nord-americana d'helicòpters va proposar el concepte.
La idea inicial de les màquines-eina CNC va ser desenvolupada l'any 1952 pel MIT, que va produir una fresadora CNC de tres eixos. A mitjans-de 1950, aquest tipus de fresadora CNC s'utilitzava per mecanitzar peces d'avions. A la dècada de 1960, els sistemes CNC i la programació es van fer cada cop més madurs i sofisticats, i les màquines-eina CNC es van utilitzar en diversos sectors industrials, però la indústria aeroespacial va seguir sent l'usuari més gran. Algunes grans fàbriques aeroespacials estaven equipades amb centenars de màquines eina CNC, principalment màquines de tall. Les peces mecanitzades per CNC inclouen panells integrals, bigues, pells, mampares, hèlixs i cavitats de motlle per a carcassas, eixos, discos i pales de motors d'avions, així com superfícies de cavitats especials per a cambres de combustió de motors de coets líquids. El desenvolupament inicial de les màquines-eina CNC es va centrar en el control continu de la trajectòria.
El control de trajectòria contínua, també conegut com a control del contorn, requereix que l'eina es mogui en relació amb la peça de treball al llarg d'una trajectòria predeterminada. Més tard, es va promoure enèrgicament el desenvolupament de màquines-eina CNC de control punt--punt a punt. El control de punt-a-punt fa referència al moviment de l'eina d'un punt a un altre, sempre que pugui arribar a l'objectiu amb precisió, independentment de la trajectòria del moviment.
