El color de l'anoditzat s'aconsegueix mitjançant la pel·lícula d'òxid formada a la superfície metàl·lica mitjançant un procés d'oxidació electrolític. Aquest color no només té un valor decoratiu sinó que també millora la resistència a la corrosió i al desgast del metall. El color de l'anoditzat es pot controlar ajustant paràmetres com la composició de l'electròlit, la tensió, la densitat de corrent i el temps d'oxidació. Els colors habituals inclouen negre, plata, daurat, blau i verd, amb el color específic depenent del gruix i l'estructura de la pel·lícula d'òxid.
El principi de formació del color de l'anodització es deu principalment a la interferència i l'absorció de la llum per part de la pel·lícula d'òxid. Els diferents gruixos de pel·lícula d'òxid donen lloc a la reflexió o absorció de diferents longituds d'ona de la llum, presentant així diferents colors. Per exemple, les pel·lícules d'òxid més primes solen aparèixer platejat o groc pàl·lid, mentre que les pel·lícules d'òxid més gruixudes poden aparèixer de color blau intens o negre.
En aplicacions pràctiques, l'elecció del color d'anodització ha de tenir en compte la finalitat del producte, les condicions ambientals i les preferències estètiques del client. Per exemple, els productes electrònics solen triar negre o plata per transmetre una sensació de tecnologia, mentre que els materials decoratius arquitectònics poden triar l'or o el bronze per millorar l'atractiu visual.
A més, el color de l'anoditzat es pot enriquir encara més mitjançant processos de tintura posteriors. El procés de tenyit permet que els colorants s'adsorbeixin a la pel·lícula d'òxid, donant lloc a colors més vibrants i diversos. Tanmateix, és important tenir en compte que la pel·lícula d'òxid tenyida s'ha de segellar per fixar el color i evitar que s'esvaeixi.
En resum, el color que s'aconsegueix mitjançant l'anodització s'obté controlant amb precisió els paràmetres del procés i els tractaments posteriors, i té àmplies perspectives d'aplicació i demanda del mercat.
